Bé, us deixo aquí una cançó de Manel, més ben dit és una versió d'una cançó dels Pets, perquè penso que pot servir per fer-nos pensar.
Tracta sobre un home que diu que no anyora la seva parella, però per el que explica, ens n'adonem que sí que l'anyora, tot i que tracta de dissimular-ho.
Ara que aquests dies hem estat parlant sobre les emocions a classe, creieu que hem de dir sempre el que sentim?
Creieu que en un cas com aquest, (si fos real), el cantant hauria d'expressar realment el que sent, o penseu que és millor així, perquè d'aquesta manera pot mantenir el seu orgull dient que no li ha afectat aquesta separació?
Ariadna Codina.
crec que no sempre és bo expressar els nostres sentiments perquè això a vegades ens fa vulnerables i débils davant d'altres persones. Està bé saber expressar els nostres sentiments però s'ha de saber triar a qui i quan expresses els teus.
ResponEliminaÈlia
Llavors Èlia, creus que si expressem els nostres sentiments som més dèbils i vulnerables?
ResponEliminaSón el nostre punt feble?
O bé hauríem d'agafar aquesta feblesa i convertir-la en força per poder superar les situacions adverses que se'ns presenten a la vida?
Sí, els sentiments són el punt dèbil de moltes persones. Creen una paret al seu voltant, un mur per la gent del voltant que els fa forts, si l agent creu que no senten res no sabran a què li tenen por o per qui ho donarien tot. Els sentiments la cosa que ens fa més humans però tambe són un dels nostres punts més febles.
ResponEliminaÈlia
No sé si serà per les nostres diferències humanística-tecnòloga però la meva opinió és bastant diferent de la teva. Potser en un moment en el qual hem de prendre una decisió important i hem de tenir una ment molt freda si que ens "molesten" els sentiments, però tot això es tracta de tenir un bon entrenament i saber separar. Però, per exemple trobo que un dels sentiments més bell, com el d'enamorar-se és capaç de trencar murs, traspassar fronteres, alegrar vides senceres, o veient-ho des d'un altre punt de vista, el desamor. El desamor treu allò que portem dins, el plorar, el explicar el que sentim, ens fa buidar aquelles coses que necessitàvem treure, no són un mal físic, sinó psicològic. Què en seria llavors, de els grans obres de la literatura de tota la història, si els autors no ens haguessin mostrat el seu cor tal i com ho sentien?
ResponEliminaAriadna Codina.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSimplament els sentiments són una cosa més de nosaltres mateixos, i que d'avagades són com un punt feble per nosaltres , però nosaltres mateixos intentem superar-los perqué no ens efectin i no ens facin com "febles" davant de situacions difícils.
ResponEliminaI que si no tinguessim sentiments no seriem humans, no seriem casi res, només uns trossos de carn que no senten res.
JUDITH
Jo crec que mostrar els teus sentiments no és res negatiu i estic amb l'ariadna quan diu que les grans obres van ser escrites amb tot el sentiment. I crec que aquí resideix el secret de ser un bon artista, el de saber canalitzar les teves emocions sobre un paper, partitura, llenç...
ResponElimina