FILOFOTO

Aquesta és la meva filofoto. Sempre que paso al costat d'un temple religiós sempre em faig la mateixa pregunta: "Per què em creat divinitats per a explicar i comprndre tot alló que ens rodeja?"

La religió és quelcom que sempre m'ha fascinat tot i no ser religiosa, ja que crec que reflexa molt les inseguretats dels éssers humans. Però realment estem tant desencantats amb l'ésser humà que ens em de crear mites? No podem creure en l'humanitat?

Isabel

Esquema tema 13

fatxisme espanyol

Aquest cap de setmana vaig estar a Madrid i em vaig trobar en una situació de la qual no em vaig sorpendre.

Estava dinant en un restaurant amb la meva família i un home, segurament de Madrid, ens va sentir parlar en català, cosa normal ja que és la meva llengua, i va canviar totalment la conversa que tenia amb la seva dona. Abans de sentir-nos parlaven de cinema i al cap de poc podies escoltar com es queixava de que el govern espanyol donava massa llibertat a les comunitats autònomes i que aquest país necessitava algú que hi poses mà ferma.

Crec que no és el primer cop que em trobu en aquesta situació, i segur que vosaltres també us hi heu trobat, però aquest cop em va fer reflexionar més. Per què la gent d'algunes comunitats ens té tanta tírria?Vivím en el mateix país i tots som persones europees, amb un sou mensual, i no fem pudor ni res d'extrany, però llavors a què ve aquesta ràbia?

Jo he arribat la conclusió de que potser que sigui enveja, els catalans sempre hem tingut uns ideals molt clars i ens hem trobar varies vegades anant en contra de la resta del país. Però sembla que per la nostra manera de pensar diferent ja ens puguin tractar com un gos o un èsser inferior.

Vosaltres que en penseu? Us hi heu trobat mai?

Èlia

l'altre banda del mirall

Aquesta és la meva foto filosòfica. L'he titulat a l'altre banda del mirall perquè em fa pensar sobre la manera de ser de les persones. Tots som d'una manera quan estem amb els nostres amics, al cole... però no tots som sempre tant simpàtics i bones persones com sembla a l'escola. Tots tenim dos costats, el bo i el dolent, tots tenim un costat del "revés", com el Dr.Jekyll i Mr.Hyde.

Aquesta fotu ens mostra els dos costats d'aquest edifici, en un , el nostre, està dret , pel contrari al costat reflectit , a part de veure's del revés, es veu una mica borrós, com si no fos del tot clar. Ès l'altre banda del mirall, el costat on no tot és tant bo com sembla.

ESTRATÈGIA

Aquesta és la meva foto filosòfica.
Aquesta foto, la he titulada estratègia, per que com podeu veure és un joc de parxís, en que quant jugues fas servir un toc de estratègia, com molts altres jocs. Però la estratègia no nomès la fem servir per jugar, si no que de vegades en la nostra vida la fem servir, per aconseguir alguna cosa o guanyar-la.
També que la vida casi és com un joc i que tu ets una fitxa del gran joc i que has de fer servir algun recurs per arribar el teu objectiu, i sempre fas servir algun truc, com l'estratègia.
Per aixó la he titulada, Estretègia.

Judith

ELS DINERS HO SÓN TOT ?!

En aquesta vinyeta de Mafalda és pot veure que la Mafalda té una pregunta, que si els diners són el més important que tenim i que sense ells no podrim ser feliços.
Per aixó diu en el colom que ell sense diners és totalment feliç, però quant li pregunta el seu amic Manolito ell li diu que si, que els diners són el més important.

Amb aquesta vinyeta hos vull preguntar si per vosaltres els diners ho són tot ( en el sentit de aconseguir la felicitat amb ells) , que si no tinguesiu diners no podrieu viure o ser feliços?


La meva opinió , és que sense els diners podem ser feliços només estar amb la família o amics , en un lloc que et sentis bé, de gust, per a mi ja és estar feliç, entre altres coses més, que no em fa falta comprar moltes coses per estar contenta/ feliç.

Judith

Fem un café...!

Quan les coses a la vda ens superen , quan 24 hores al dia no són suficients, recorda les dues tasses de café:

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va agafar un pot de vidre gran i buit, i el va omplir de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en que sí.

Aleshores, el professor va agafar una capsa plena de baletes i la va buidar dins el pot. Les bales van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. I va tornar a preguntar si el pot estava ple, i van tornar a dir que sí.

Després, va agafar una capsa de amb sorra i la buidar dins el pot. La sorra va emplenar els espais buits. Novament preguntà si estava ple. Els estudiants van respondre amb un sí unànime.

El professor, encara hi va buidar dues tasses de café i ,efectivament, hi van caber!

Els estudiants somreien. Quan van deixar de riure , el professor va dir:

"Vull que us adoneu que aquest "pot" representa la vida:
Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills,la salut, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que , encara que tot lo altre ho perdéssim i sols ens quedessin aquestes , les nostres vides seguirien plenes.
Les baletes són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe...
La sorra és tota la resta, les petites coses.
Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per a les baletes, ni per a les pilotes de golf.
El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les petites coses , mai tindrem lloc perl què és realment important."

Un dels estudiants va preguntar el significat del cafè.

El professor va somriure i va dir:

"M'agrada que em facis aquesta pregunta, és per demostrar que encara que puguem pensar que la nostra vida la tenim MOLT ocupada... sempre hi ha lloc pe n parell de tasses de cafè amb un amic..."


Aquest text l'he tret d'un regal que els van fer als meus pares, un joc de tasses de cafè. Què en penseu? Creieu que tenim la vida massa plena? O vosaltres creieu que teniu temos per un parell de tasses de cafè?

Èlia