La recta final

Com ja sabeu estem en época d'examens. Época molt dura, i més aquesta última trama, que són els finals i per fi podrem desfer-nos-en.

Jo, per concloure, m'agradaria fer unes últimes reflexions sobre aquest curs.

És curiós esmentar que aquest ha sigut el nostre primer any de filosofia, una assignatura que no l'havíem tractat mai, bé, si deixem de banda "l'ètica" i la "religió" que hem pogut fer a la ESO.

Al principi, a tots ens semblava una assignatura extranya. Se'ns plantejava com quelcom en el que s'havia de... pensar molt? Una assignatura d'elaborar i estudiar idees abstractes? Conceptes que no són purament teòrics? Des de fora sembla una cosa totalment aliena i fora del nostre abast com a estudiants. Comencem batxillerat, se'ns presenta aquesta nova matèria extranya...

Però a mesura que va avançant el curs ens n'adonem, i fem filosofia!

Veiem que aquelles "frases" que tant cops hem vist repetides en les nostres pel·lícules, llibres, cançons preferides les va dir Plató, Aristòtil, Protàgores o molts d'altres. Posats a reflexionar... No sembla tan extranya la filosofia, no? A més, qui no s'ha posat a filosofar mai sobre el sentit de la vida? Qui no s'ha quedat un moment absort del temps i l'espai real pensant en qualsevol cosa menys la que tenia al davant?

Durant tot el curs hem fet projectes, treballs filosòfics que ens han ajudat a estimular la nostra ment pensadora, aquella que creiem que ja estava atrofiada, oblidada, i ens hem adonat que treballar sobre idees, donar-li voltes i voltes a conceptes pot arribar a ser divertit si sabem com enforcar-ho des de el nostre punt de vista o des dels diferents punts de vista dels nostres companys a l'hora de debatre temes a classe.

És interessant observar com potser, aquella persona que creies que coneixies tant, té una opinió tan diferent a la teva i que tot i això, pots aprendre a respectar-la i intentar comprendre-la.

A més, ens hem adonat que la filosofia està a molts llocs els quals no ens esperavem trobar-la, com en sèries de televisió que veiem habitualment però no ens fixavem en el seu sentit filosòfic, en pel·lícules, llibres, reflexions, discursos de polítics o membres mediàtics, etc.

En conclusió, penso que aquesta "introducció" a la filosofia ens ha estat molt útil a tots, i potser no és una assignatura a la qual li poguem atribuïr un ús específic per el qual ens serà útil al llarg de la nostra vida, sinó que el simple fet d'aplicar-la a la nostra vida quotidiana i cercar més segons quines respostes, ens ajudarà moltíssim a prendre decisions i a viure una vida més plena i satisfactòria :)!

Ariadna Codina.

Video de Filo

En el nostre video nosaltres agafem la manera de formar-se de l'èsser humà a partir de la gent i les sensacions que l'envolten.

La nostra família,els nostres amics, la gent que estimem, són els que sempre estan amb nosaltres, són les persones que, de mica en mica, ens van ensenyant a ser, ens van formant. Els sentiments que ens transmeten, totes les sensacions que ens fan viure i sentir ens fan ser qui som.

Per això nosaltres centrem el video en aquestes persones i tots els sentiments que ens van fer cada dia, a poc a poc.

Les cançons també estan relacionades amb el missatge que volem transmetre. La primera parla de passar la vida al cantó d'algu que estimes, deixant que passi el temps sense que et preocupi el que diguin els altres. La segona parla de buscar un lloc feliç, d'anar a un país on tot és de "color rosa". La tercera parla de com afecta a les persones la pèrdua d'algu important, de com els canvia i encara que no se n'adonin de com tot serà diferent des d'aquell moment. L'última parla del pas de la vida, és com un petit resum del video; parla de que tots anem creixen i ens fem grans, però que sempre quedarà en la nostra ment el record de tots aquells que van ser importants en algun moment.

Per acabar m'agradaria que us llegissiu la frase que em inclós al final. Pertany a la pel·lícula "Breakfast at Tiffanny's" amb l'Audrey Hepburn com a protagonista i basada en un conte de Truman Capote. La frase ens va semblar perfecte per finalitzar el video. La felicitat és forma a partir de tota la gent que ens envolta, per això per molt que pensis que anant a buscar-la lluny la trobarás t'equivocas, o que marxant lluny dels teus les coses aniran millor també. La felicitat és tots aquells que ens estimen

Èlia Portús

Judith Pla

Irene Sancho

Maria Corbalán

Untitled from Èlia Portús on Vimeo.

L'essència de l'home no és la raó, si nó la voluntat, el desig i l'instint.

He buscat frases relacionades amb l'èsser humà i la filosofia i he trobat aquesta, és la que més m'ha agradat.

Crec que aquesta frase és molt significativa en la societat que vivim. Creiem que els éssers humans som uns éssers racionals i que ens movem per la raó, però no es veritat. Els humans ens movem per impulsos i desitjos, la nostra voluntat pot més que la raó. Aquesta frase ens recorda que no pensem tan en el cap, si no que pensem més amb el cor.`

Èlia

FILOFOTO

FILOSOFIA ESPONTÀNIA

La filosofia espontània és quelcom que sorgeix quan menys es ho esperem. No podem divisar-la, ni albirar-la, forma part de la filosofia quotidiana, la del dia a dia.

És un tipus de filosofia que neix en qualsevol moment, en qualsevol indret i amb persones qualsevols. Aquesta filosofia se'ns per darrera, ens pica a l'esquena, i sovint, ens espantem quan ens n'adonem del que podem arribar a dir o pensar sobre algun tema el qual mai hi havíem reflexionat anteriorment. Filosofar ens ajuda a coneixe'ns a nosaltres mateixos, de recapacitar com som, i de descobrir-nos interiorment.

En aquesta foto, la idea va sorgir espontàniament. En un ambient normal, sense tensions, amb persones qualsevols, en un lloc qualsevol. De sobte, parlant de qualsevol tema que no fos filosòfic, algú va queixar-se que tenia un mal dia, i llençant una mandarina a l'infinit sense tenir traçat un trajecte ni un destí final, aquesta va caure dins d'un got, i va quedar davant, amb figura imponent davant de les altres dues que semblaven arraconades i intimidades davant d'aquella mandarina que tenia fulles. Instantàniement, tots vam veure clarament que hi havia una diferència: les fulles. Per el sol fet que aquella mandarina tenia fulles, semblava superior, més gran, millor que les altres dues, damunt del got, simulava una possible superioritat envers les altres.

D'aquesta manera, veiem que el got simbolitza un tret de superioritat suprema juntament amb les fulles, com si es trfactés tanmateix d'un rei de l'antic règim que justifica l'ús i l'execució del seu poder a través del poder diví.

Ariadna Codina.

FILOFOTO

Aquesta és la meva filofoto. Sempre que paso al costat d'un temple religiós sempre em faig la mateixa pregunta: "Per què em creat divinitats per a explicar i comprndre tot alló que ens rodeja?"

La religió és quelcom que sempre m'ha fascinat tot i no ser religiosa, ja que crec que reflexa molt les inseguretats dels éssers humans. Però realment estem tant desencantats amb l'ésser humà que ens em de crear mites? No podem creure en l'humanitat?

Isabel

Esquema tema 13

fatxisme espanyol

Aquest cap de setmana vaig estar a Madrid i em vaig trobar en una situació de la qual no em vaig sorpendre.

Estava dinant en un restaurant amb la meva família i un home, segurament de Madrid, ens va sentir parlar en català, cosa normal ja que és la meva llengua, i va canviar totalment la conversa que tenia amb la seva dona. Abans de sentir-nos parlaven de cinema i al cap de poc podies escoltar com es queixava de que el govern espanyol donava massa llibertat a les comunitats autònomes i que aquest país necessitava algú que hi poses mà ferma.

Crec que no és el primer cop que em trobu en aquesta situació, i segur que vosaltres també us hi heu trobat, però aquest cop em va fer reflexionar més. Per què la gent d'algunes comunitats ens té tanta tírria?Vivím en el mateix país i tots som persones europees, amb un sou mensual, i no fem pudor ni res d'extrany, però llavors a què ve aquesta ràbia?

Jo he arribat la conclusió de que potser que sigui enveja, els catalans sempre hem tingut uns ideals molt clars i ens hem trobar varies vegades anant en contra de la resta del país. Però sembla que per la nostra manera de pensar diferent ja ens puguin tractar com un gos o un èsser inferior.

Vosaltres que en penseu? Us hi heu trobat mai?

Èlia

l'altre banda del mirall

Aquesta és la meva foto filosòfica. L'he titulat a l'altre banda del mirall perquè em fa pensar sobre la manera de ser de les persones. Tots som d'una manera quan estem amb els nostres amics, al cole... però no tots som sempre tant simpàtics i bones persones com sembla a l'escola. Tots tenim dos costats, el bo i el dolent, tots tenim un costat del "revés", com el Dr.Jekyll i Mr.Hyde.

Aquesta fotu ens mostra els dos costats d'aquest edifici, en un , el nostre, està dret , pel contrari al costat reflectit , a part de veure's del revés, es veu una mica borrós, com si no fos del tot clar. Ès l'altre banda del mirall, el costat on no tot és tant bo com sembla.

ESTRATÈGIA

Aquesta és la meva foto filosòfica.
Aquesta foto, la he titulada estratègia, per que com podeu veure és un joc de parxís, en que quant jugues fas servir un toc de estratègia, com molts altres jocs. Però la estratègia no nomès la fem servir per jugar, si no que de vegades en la nostra vida la fem servir, per aconseguir alguna cosa o guanyar-la.
També que la vida casi és com un joc i que tu ets una fitxa del gran joc i que has de fer servir algun recurs per arribar el teu objectiu, i sempre fas servir algun truc, com l'estratègia.
Per aixó la he titulada, Estretègia.

Judith

ELS DINERS HO SÓN TOT ?!

En aquesta vinyeta de Mafalda és pot veure que la Mafalda té una pregunta, que si els diners són el més important que tenim i que sense ells no podrim ser feliços.
Per aixó diu en el colom que ell sense diners és totalment feliç, però quant li pregunta el seu amic Manolito ell li diu que si, que els diners són el més important.

Amb aquesta vinyeta hos vull preguntar si per vosaltres els diners ho són tot ( en el sentit de aconseguir la felicitat amb ells) , que si no tinguesiu diners no podrieu viure o ser feliços?


La meva opinió , és que sense els diners podem ser feliços només estar amb la família o amics , en un lloc que et sentis bé, de gust, per a mi ja és estar feliç, entre altres coses més, que no em fa falta comprar moltes coses per estar contenta/ feliç.

Judith

Fem un café...!

Quan les coses a la vda ens superen , quan 24 hores al dia no són suficients, recorda les dues tasses de café:

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va agafar un pot de vidre gran i buit, i el va omplir de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en que sí.

Aleshores, el professor va agafar una capsa plena de baletes i la va buidar dins el pot. Les bales van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. I va tornar a preguntar si el pot estava ple, i van tornar a dir que sí.

Després, va agafar una capsa de amb sorra i la buidar dins el pot. La sorra va emplenar els espais buits. Novament preguntà si estava ple. Els estudiants van respondre amb un sí unànime.

El professor, encara hi va buidar dues tasses de café i ,efectivament, hi van caber!

Els estudiants somreien. Quan van deixar de riure , el professor va dir:

"Vull que us adoneu que aquest "pot" representa la vida:
Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills,la salut, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que , encara que tot lo altre ho perdéssim i sols ens quedessin aquestes , les nostres vides seguirien plenes.
Les baletes són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe...
La sorra és tota la resta, les petites coses.
Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per a les baletes, ni per a les pilotes de golf.
El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les petites coses , mai tindrem lloc perl què és realment important."

Un dels estudiants va preguntar el significat del cafè.

El professor va somriure i va dir:

"M'agrada que em facis aquesta pregunta, és per demostrar que encara que puguem pensar que la nostra vida la tenim MOLT ocupada... sempre hi ha lloc pe n parell de tasses de cafè amb un amic..."


Aquest text l'he tret d'un regal que els van fer als meus pares, un joc de tasses de cafè. Què en penseu? Creieu que tenim la vida massa plena? O vosaltres creieu que teniu temos per un parell de tasses de cafè?

Èlia