Dones filòsofes

Maria Zambrano
María Zambrano Alarcón ( Vélez-Màlaga, Andalusia 1904 - Madrid 1991 ) fou una filòsofa i assagista espanyola.
 L'any 1927 assistí a les classes de José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri a la Universitat Central de Madrid, completant la carrera de Filosofia i assumint un paper de mediadora entre Ortega i alguns escriptors joves, com Sánchez Barbudo o J.A. Maravall. 
Va ser una dona molt treballadora, que va poder viatjar, coneixer món i noves cultures i opinar sobre els fets de la Guerra Civil espanyola. Va escriure molts articles sobre el pensament de les dones i la Guerra Espanyola i va guanyar varis premis i reconeixaments pel seu gran treball.




Maria Montessori


Maria Montessori (31 d'agost de 1870 - 6 de maig de 1952) fou una educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista, i humanista italiana.

Tal vegada la seva principal aportació rau en el canvi de concepció de l'infant i del paper del mestre. Montessori contraposa el nin a l'adult basant-se en una idea orgànica: la metamorfosi de la infantesa front a la no transformació de l'adult que ha arribat a l'estat de l'espècie. S'observa un clar talant biològic en aquesta concepció. De fet, Montessori arriba a fer un model de nadó a escala d'un adult per a demostrar com en són de diferents els dos organismes.
A partir d'aquest primer principi, la educadora perfila algunes característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora d'educar als petits, característiques que s'inspiren en les conclusions d'educadors francesos.
La idea què el “treball físic, extern, alimenta al treball psíquic, intern, de l'alumne", fa que Montessori busqui la manera de dotar als alumnes d'un material didàctic especialment dissenyat per a preparar l'evolució dels nins cap als seus objectius formatius.
Aquesta concepció de la comunicació cos/ment va acompanyada de la intuïció que “durant el creixement es van passant diferents estats sensibles”, etapes en què els al·lots tenen una major capacitat de desenvolupar certes habilitats psicomotrius. La combinació del treball individual, seguint el seu propi ritme intern, amb aquests estats sensibles, origina les explosions espontànies, moments en què el nen supera una fase amb l'adquisició d'una nova consciencia.