La recta final

Com ja sabeu estem en época d'examens. Época molt dura, i més aquesta última trama, que són els finals i per fi podrem desfer-nos-en.

Jo, per concloure, m'agradaria fer unes últimes reflexions sobre aquest curs.

És curiós esmentar que aquest ha sigut el nostre primer any de filosofia, una assignatura que no l'havíem tractat mai, bé, si deixem de banda "l'ètica" i la "religió" que hem pogut fer a la ESO.

Al principi, a tots ens semblava una assignatura extranya. Se'ns plantejava com quelcom en el que s'havia de... pensar molt? Una assignatura d'elaborar i estudiar idees abstractes? Conceptes que no són purament teòrics? Des de fora sembla una cosa totalment aliena i fora del nostre abast com a estudiants. Comencem batxillerat, se'ns presenta aquesta nova matèria extranya...

Però a mesura que va avançant el curs ens n'adonem, i fem filosofia!

Veiem que aquelles "frases" que tant cops hem vist repetides en les nostres pel·lícules, llibres, cançons preferides les va dir Plató, Aristòtil, Protàgores o molts d'altres. Posats a reflexionar... No sembla tan extranya la filosofia, no? A més, qui no s'ha posat a filosofar mai sobre el sentit de la vida? Qui no s'ha quedat un moment absort del temps i l'espai real pensant en qualsevol cosa menys la que tenia al davant?

Durant tot el curs hem fet projectes, treballs filosòfics que ens han ajudat a estimular la nostra ment pensadora, aquella que creiem que ja estava atrofiada, oblidada, i ens hem adonat que treballar sobre idees, donar-li voltes i voltes a conceptes pot arribar a ser divertit si sabem com enforcar-ho des de el nostre punt de vista o des dels diferents punts de vista dels nostres companys a l'hora de debatre temes a classe.

És interessant observar com potser, aquella persona que creies que coneixies tant, té una opinió tan diferent a la teva i que tot i això, pots aprendre a respectar-la i intentar comprendre-la.

A més, ens hem adonat que la filosofia està a molts llocs els quals no ens esperavem trobar-la, com en sèries de televisió que veiem habitualment però no ens fixavem en el seu sentit filosòfic, en pel·lícules, llibres, reflexions, discursos de polítics o membres mediàtics, etc.

En conclusió, penso que aquesta "introducció" a la filosofia ens ha estat molt útil a tots, i potser no és una assignatura a la qual li poguem atribuïr un ús específic per el qual ens serà útil al llarg de la nostra vida, sinó que el simple fet d'aplicar-la a la nostra vida quotidiana i cercar més segons quines respostes, ens ajudarà moltíssim a prendre decisions i a viure una vida més plena i satisfactòria :)!

Ariadna Codina.

Video de Filo

En el nostre video nosaltres agafem la manera de formar-se de l'èsser humà a partir de la gent i les sensacions que l'envolten.

La nostra família,els nostres amics, la gent que estimem, són els que sempre estan amb nosaltres, són les persones que, de mica en mica, ens van ensenyant a ser, ens van formant. Els sentiments que ens transmeten, totes les sensacions que ens fan viure i sentir ens fan ser qui som.

Per això nosaltres centrem el video en aquestes persones i tots els sentiments que ens van fer cada dia, a poc a poc.

Les cançons també estan relacionades amb el missatge que volem transmetre. La primera parla de passar la vida al cantó d'algu que estimes, deixant que passi el temps sense que et preocupi el que diguin els altres. La segona parla de buscar un lloc feliç, d'anar a un país on tot és de "color rosa". La tercera parla de com afecta a les persones la pèrdua d'algu important, de com els canvia i encara que no se n'adonin de com tot serà diferent des d'aquell moment. L'última parla del pas de la vida, és com un petit resum del video; parla de que tots anem creixen i ens fem grans, però que sempre quedarà en la nostra ment el record de tots aquells que van ser importants en algun moment.

Per acabar m'agradaria que us llegissiu la frase que em inclós al final. Pertany a la pel·lícula "Breakfast at Tiffanny's" amb l'Audrey Hepburn com a protagonista i basada en un conte de Truman Capote. La frase ens va semblar perfecte per finalitzar el video. La felicitat és forma a partir de tota la gent que ens envolta, per això per molt que pensis que anant a buscar-la lluny la trobarás t'equivocas, o que marxant lluny dels teus les coses aniran millor també. La felicitat és tots aquells que ens estimen

Èlia Portús

Judith Pla

Irene Sancho

Maria Corbalán

Untitled from Èlia Portús on Vimeo.

L'essència de l'home no és la raó, si nó la voluntat, el desig i l'instint.

He buscat frases relacionades amb l'èsser humà i la filosofia i he trobat aquesta, és la que més m'ha agradat.

Crec que aquesta frase és molt significativa en la societat que vivim. Creiem que els éssers humans som uns éssers racionals i que ens movem per la raó, però no es veritat. Els humans ens movem per impulsos i desitjos, la nostra voluntat pot més que la raó. Aquesta frase ens recorda que no pensem tan en el cap, si no que pensem més amb el cor.`

Èlia

FILOFOTO

FILOSOFIA ESPONTÀNIA

La filosofia espontània és quelcom que sorgeix quan menys es ho esperem. No podem divisar-la, ni albirar-la, forma part de la filosofia quotidiana, la del dia a dia.

És un tipus de filosofia que neix en qualsevol moment, en qualsevol indret i amb persones qualsevols. Aquesta filosofia se'ns per darrera, ens pica a l'esquena, i sovint, ens espantem quan ens n'adonem del que podem arribar a dir o pensar sobre algun tema el qual mai hi havíem reflexionat anteriorment. Filosofar ens ajuda a coneixe'ns a nosaltres mateixos, de recapacitar com som, i de descobrir-nos interiorment.

En aquesta foto, la idea va sorgir espontàniament. En un ambient normal, sense tensions, amb persones qualsevols, en un lloc qualsevol. De sobte, parlant de qualsevol tema que no fos filosòfic, algú va queixar-se que tenia un mal dia, i llençant una mandarina a l'infinit sense tenir traçat un trajecte ni un destí final, aquesta va caure dins d'un got, i va quedar davant, amb figura imponent davant de les altres dues que semblaven arraconades i intimidades davant d'aquella mandarina que tenia fulles. Instantàniement, tots vam veure clarament que hi havia una diferència: les fulles. Per el sol fet que aquella mandarina tenia fulles, semblava superior, més gran, millor que les altres dues, damunt del got, simulava una possible superioritat envers les altres.

D'aquesta manera, veiem que el got simbolitza un tret de superioritat suprema juntament amb les fulles, com si es trfactés tanmateix d'un rei de l'antic règim que justifica l'ús i l'execució del seu poder a través del poder diví.

Ariadna Codina.

FILOFOTO

Aquesta és la meva filofoto. Sempre que paso al costat d'un temple religiós sempre em faig la mateixa pregunta: "Per què em creat divinitats per a explicar i comprndre tot alló que ens rodeja?"

La religió és quelcom que sempre m'ha fascinat tot i no ser religiosa, ja que crec que reflexa molt les inseguretats dels éssers humans. Però realment estem tant desencantats amb l'ésser humà que ens em de crear mites? No podem creure en l'humanitat?

Isabel