Podreu dir el que volgueu, però són magnífics. Si escolteu la cançó, tracta sobre una noia que representa que és rica i que ve d'una família benestant (o almenys és aquesta la opinió que jo veig) i que un dia coneix a un noi, que forma part de la "gent normal" i li demana que li ensenyi com viu la gent normal.
Què faríeu vosaltres se us acostés un noi de bona família i us digués que vol viure com la "gent normal"?
Realment creieu que existeix "la gent normal"?
Jo penso que cada persona és un món i una mentalitat diferent.
Ariadna Codina.
Jo estic amb tu Ariadna, que cada persona és diferent que és un món diferent.
ResponEliminaI si em vingués un noi de un família rica i em preguntes que vol viure com la gent normal, li diria que no hi ha ningú que sigui normal, tothom és normal a la seva manera i que tampoc existeix ningu normal , perqué sino la vida no tindria ningun sentit, no creieu???
judith
Ningú és normal però hi ha coses que ens ho fan semblar, si algú et digues que esmorza a l'hora de dinar i sopa a l'hora d'esmorzar i dina a l'hora de berenar pensaries que és una mica raret.Però tothom és diferent i ningú és normal.La cançó també sembla que parli d'algú d'un altre món o una raro.
ResponEliminaPerò si se m'acostes un noi ric i em digués que li mostres un dia com la gent normal crec que el portaria amb tren o bus i aniriem a fer una volta i fariem el que jo faig cada dia, el que jo considero "normal".
Èlia
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo crec que si hi ha algú que realment no és "normal" és perquè s'ha allunyat totalment de la societat i s'ha tancat a la seva torre de marfil o bé s'ha quedat fent una vida solitària entre animals a la jungla. Avui en dia costa de trobar persones que no hagin pujat mai a un tren, o a un metro, tot i que segur que en trobem alguna.
ResponEliminaSuposo que a això et referies Èlia, quan volies dir que portaries a aquella persona a donar una volta en bus o metro.
Cada persona té les seves manies, la seva manera de ser, etc. Poden ser més o menys semblants a la resta de la gent, però creieu que hi ha un prototip de persona normal?
(Hi ha un capítol del Bob Esponja en que intenta ser normal, i realment, crea un prototip aburrit i insípid per tractar de ser com tothom, però realment segueix sent diferent a la gent del seu entorn).
Ariadna Codina.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstic amb l'Èlia quan afirma que cadascú fa el que per ell és normal.
ResponEliminaPerò no crec en el que diu l'Ariadna que una persona no normal és la que s'ha allunyat de la societat, perquè imagineu algú de l'àfrica central, potser farà coses que a nosaltres ens semblaràn estranyes, però que en el seu país són el més normal del món.
Llavors jo pregunto a l'Ariadan: perquè creus que el que nosaltres fem és normal i no el que fa el que està a la jungla?
Crec que nosaltres mateixos també estem en la nostre toprre de marfil, ja que nosaltres mateixos ens hem imposat un seguit de norames i costums i hem rebutjat les altres com a no valides.
Isabel
No em referia a la gent normal parlant de la nostre societat, sinó parlant en un àmbit en que en cada lloc geogràfic o cada punt del món hi ha un prototip de "gent normal". Sé que si un indígena veiés que estem fent un blog filosòfic s'extranyaria moltíssim i pensaria que no som normals perquè no seguim els mateixos costums; per això et pregunto, Isabel, creus que llavors ells viuen en una torre de marfil? No, en absolut. Aquí ens referim a cultures diferents, no a la nostra societat.
ResponEliminaJo quan em referia a la "gent normal" em referia dins de la nostra societat, a la nostra cultura.
Ariadna Codina.