Ahir mentre estava mirant una sèrie van parlar sobre els doppelgänger i com que no sabia què era vaig buscar-ho i vaig pensar que serie interesant parlar-ne aquí perquè crec que us pot interessar, a més pot ser bastant filosòfic.Els doppelgänger són els dobles (diuen que fantasmagòrics) de gent
viva. També se'ls pot anomena els dobles malvats perquè sempre que surten en històries de ciència ficció són els dolents.
He pensat que això podria ser interesant perquè hi ha gent que diu que ha vscut experiències amb els seus doppelgänger, i com que fa usn dies vam parlar sobre Déu he pensat que això podria ser interesant. Ara la gent ha deixat de creure ( no tothom hi ha gent que creu en tot) que siguin els bessons dolents o fantasmes i diuen que els doppelgänger tant sols són persones que s'assemblen molt a unes altres però sense tenir familiars ni res en concret.
Què n'opineu?Creieu que es possible?
Qui no ha fet ús mai, d'aquesta frase, (que ja s'ha convertit en expressió): Avui he vist al teu doble/clon pel carrer/al metro/al tren...?
ResponEliminaJa es torna tan típica en el nostre vocabulari d'avui en dia que realment no ens n'adonem del que diem.
Un doble? Sense parentesc familiar? No havíem quedat que tots els ésser humans érem diferents els uns dels altres i que no hi n'havia dos d'iguals? I si els havia, era perquè eren família, no?
Això del Dolppelgänger, jo no ho veig gaire viable. Però sí que penso, que tots tenim el nostre clon en alguna part del món. No és que ho cregui fermament i que la meva vida estigui condicionada per això, però m'agrada creure-hi. Trobo divertit que pugui existir la possibilitat que al món trobem a algú físicament igual a nosaltres. Però aquesta filosofia de que l'altre sigui la persona malvada... No és possible, perquè fins a quin punt una persona és o deixa de ser malvada? Per tant, el nostre altre "clon" o "doble" és malvat? Jo em considero una bona persona, i benefactora. O és que em considero així perquè encara no he conegut el meu clon, i potser jo sóc la malvada... És un tema que dóna què pensar, però no que mai pugui arribar a la realitat, no està comprobat científicament, per tant ho qualificaria com a pseudociència.
Creieu que teniu un clon?
Ariadna Codina
Crec que en realitat això només són llegendes urbaes que la gent s'inventa, però la veritat és que si jo em trobés algú molt semblant a mi em sobtaria bastant.
ResponEliminaNomés vull agefir que l'Aridna ja té el seu clon voltant per els passadisos de l'escola, xan xan!
Isabel