Som l'Èlia Portús, la Judit Pla, la Isabel Murgui i l'Ariadna Codina, alumnes de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, i aquí penjarem vídeos, frases, fotografies, pensaments i idees filòsofiques, debatirem i opinarem sobre diferents temes com a objectiu d'un treball proposat a la classe de filosofia.
Esperem que guaudiu del nostre blog!
Tot i que sembla que la gent d'aquest programa se'n rigui de les aclaracions que fa aquest home gran, penso que si ho mirem per el costat filosòfic veiem que l'home no va mal encaminat. Se li ha realitzat una pregunta, la qual podríem interpretar de diferents maneres. Encara que ens sembli que està en un to d'humor, aquestes preguntes "d'on sóc","d'on vinc" sóc preguntes que l'ésser humà s'ha anat realitzant durant la seva existència al llarg de la seva vida. Tot i que tret una mica fora de context, aquest senyor gran només intentava respondre una des les nombroses preguntes que els filòsofs es realitzen, potser no al lloc adeqüat, ni el moment adeqüat. Però realment hi ha un moment adeqüat on poder parlar sobre filosofia sense necessitats que sigui un programa especialitzat en el tema?
Jo crec que la filosofia no només pertany a aquells que han estudiat i són "cultes" i tampoc crec que només es pugui parlar d'ella en universitats i clubs de lectura, sinó que el quid de la qüestió és que qualsevol pot gaudir de la filosofia com vol i on vol.
Però penseu que per exempe, poseu-vos en la situació. Nosaltres tres ens trobem en una discoteca, i la música és massa forta. Jo us dic que si podríeu acompanyar-me fora que tinc una incertesa. El més probable és que podeu pensar que jo tinc algun problema amorós, amb algun noi, un problema greu, i quan sou fora us dic que necesito saber realment qui sóc, d'on venim, per què estem aquí... Amb quina cara amb miraríeu? Creieu que és el moment i el lloc adeqüat?
Tot i que sembla que la gent d'aquest programa se'n rigui de les aclaracions que fa aquest home gran, penso que si ho mirem per el costat filosòfic veiem que l'home no va mal encaminat. Se li ha realitzat una pregunta, la qual podríem interpretar de diferents maneres. Encara que ens sembli que està en un to d'humor, aquestes preguntes "d'on sóc","d'on vinc" sóc preguntes que l'ésser humà s'ha anat realitzant durant la seva existència al llarg de la seva vida. Tot i que tret una mica fora de context, aquest senyor gran només intentava respondre una des les nombroses preguntes que els filòsofs es realitzen, potser no al lloc adeqüat, ni el moment adeqüat. Però realment hi ha un moment adeqüat on poder parlar sobre filosofia sense necessitats que sigui un programa especialitzat en el tema?
ResponEliminaNo hi ha cap lloc exacte per pensar en la filosofia, qualsevol lloc és bo perquè la filosofia ens envolta.
ResponEliminaÈlia
Jo crec que la filosofia no només pertany a aquells que han estudiat i són "cultes" i tampoc crec que només es pugui parlar d'ella en universitats i clubs de lectura, sinó que el quid de la qüestió és que qualsevol pot gaudir de la filosofia com vol i on vol.
ResponEliminaIsabel
Però penseu que per exempe, poseu-vos en la situació. Nosaltres tres ens trobem en una discoteca, i la música és massa forta. Jo us dic que si podríeu acompanyar-me fora que tinc una incertesa. El més probable és que podeu pensar que jo tinc algun problema amorós, amb algun noi, un problema greu, i quan sou fora us dic que necesito saber realment qui sóc, d'on venim, per què estem aquí... Amb quina cara amb miraríeu? Creieu que és el moment i el lloc adeqüat?
ResponEliminaAriadna Codina